ENGANXAT AL XAVI

Fa dies que no escric res, la veritat és que soc més de contacte personal que d’escriure. M’haig d’acostumar encara a això del blog i la qüestió és que tampoc sobra el temps, el treball, l’Ajuntament, el partit i la família (i els dissabtes a la nit, sempre que puc el Barça i els amics). És una mica complicat tot plegat, però sempre m’agradat aquest ritme i de moment anem fent.

Després de moltes setmanes de treball intens, ara només falten 3 dies per la presentació oficial del Xavi Paz com a candidat del PSC a l’alcaldia de Molins de Rei. Aquest diumenge 25 a les 12 del migdia, el Xavi, podríem dir que es vestirà de llarg.

Serà un dia especial per a ell i també per tots els molinencs i molinenques que ens sentim socialistes i ens estimem la nostra vila. Tots aquells que durant anys hem treballat per aquest projecte, a primera línia o a segona. Serà un dia especial, per tots aquells que ens agrada viure a Molins de Rei, però que no ens conformem, que volem més, que volem una vila encara millor i que sabem que el projecte socialista ens ofereix això que volem: enganxar-nos encara més a Molins de Rei.

Els que em coneixeu sabeu que estic enganxada a tres coses: la meva família, Molins de Rei i el PSC. Sabeu que quan parlo de les propostes, de les possibilitats que te Molins de Rei (i que no s’aprofiten), parlo amb passió. M’agradaria convidar-vos a tots a que us apassioneu amb mi i que us acosteu al Foment el diumenge 25 a les 12 del migdia, us enganxeu al Xavi, veureu com us enganxeu encara més a Molins de Rei.

UN ANY I QUATRE MESOS I SENSE CAP SOL·LUCIÓ

Per la gent que no segueix els plens municipals, m’agradaria comentar que a part dels punts de informació i debat, al final d’aquest hi ha un torn perquè l’oposició faci preguntes i precs a l’equip de govern. En diverses ocasions, desprès de les preguntes o precs realitzats per nosaltres s’han adoptat mesures que han solucionat els problemes que es plantejaven. Però, malauradament la majoria de vegades no és així.
En el ple del mes de febrer, jo mateixa vaig fer un seguit de preguntes i precs sobre la problemàtica que pateixen els veïns del carrer Rafael de Casanova, 73, un problema que van plantejar a l’ajuntament de Molins de Rei per primera vegada el 15 de novembre de 2005. Fa un any i quatre mesos que aquests veïns estan suportant la brutícia, els insectes i els sorolls que provoca el comerç que està ubicat en els baixos. El departament de la Generalitat va fer una inspecció, ara fa un any, on es posaven de manifest tot un seguit de deficiències, que donaven la raó als veïns. És en aquest moment quan l’Ajuntament, ha de prendre les mesures adients per tal d’evitar totes aquestes molèsties. Però no és fins al 31 de juliol quan l’ajuntament no comunica al comerç que ha de prendre mesures per solventar la problemàtica.
Em podria allargar més, però la qüestió és que fins a data d’avui, res de res.
El mes greu es que en aquesta pregunta i prec, es sol•licitava a la regidora i responsable de l’àrea de medi ambient i territori, la Sra. Cateura, que es convoqués immediatament una reunió amb els veïns, i que s’adoptessin les mesures que preveu la llei en aquests casos.
La situació a hores d’ara, segons els propis veïns, segueix sent la mateixa. Si aquest escrit a de servir per alguna cosa, benvingut sigui. Però es vergonyós que uns veïns hagin d’esperar un any i quatre mesos i encara no se’ls hi hagi donat cap solució al seu problema i a més es demostri, amb fets, que els importa poc els seus problemes.