Prioritat els objectius

Fa molt de temps que no escric res, els que em coneixeu sabeu que estic cada dia més atrafegada, la família, el treball, l’Ajuntament i la universitat fan que el dia necessiti 48 hores per arribar a tot. Així que no em comprometo a mantenir molt actiu el blog, però avui m’agradaria fer una reflexió, i que cadascú l’agafi per on vulgui.

Crec que en masses ocasions se’ns acusa als polítics d’estar per sobre de tot, de no tocar de peus a terra, de pensar que tenim la raó absoluta de tot, que obviem l’opinió dels que tenim al costat i en general que som freds i altius en les relacions amb els ciutadans.

Crec que això està lluny de la realitat. Però “en todos lados cuecen habas”.

Crec que perquè un col•lectiu funcioni correctament tots els seus membres hem de ser responsables amb la nostre feina. Es prioritari establir uns objectius i unes directrius clares. I evidentment és primordial mantenir una bona relació laboral (que no vol dir anar a sopar junts, ni necessàriament tenir una bona relació afectiva). Aquesta relació no s’ha de fonamentar en la submissió o en la prepotència, ven al contrari, aquesta s’ha de fonamentar en els objectius. I per aconseguir aquests objectius més satisfactòriament s’ha de discutir, s’ha de mantenir un diàleg obert i constant, s’han de produir discrepàncies de com, quan i perquè dels objectius a assolir.

Estic convençuda que el resultat final serà molt més satisfactori perquè tothom haurà format part d’aquest objectiu. Evidentment sempre que sigui el resultat el que més importa i no el manteniment d’una posició, que finament dura el que dura, es efímera en el temps.


Molins de Rei, 19 de novembre de 2008

SETMANA CLAU

Fa molts dies que no penjo res. Com molts sabeu estic preparant exàmens i avui tinc el primer. Se que molts heu preguntat per mi durant la fira, que sapigueu que estic viva, i amb les mateixes ganes de treballar de sempre. Així, us deixo la meva última raó del regidor, del dia d'inauguració de la fira de la Candelera.

Bon dia,

El passat dimecres 23 de gener es va dur a terme el ple d’aprovació de pressupostos per l’any 2008.

Com era d’esperar, l’equip de govern dirigit pel senyor Ivan Arcas, conjuntament amb el Sr. Victor Puntas i el Sr. Joan Ramon Casals, es van explaiar defensant la excel•lentíssima situació de Molins de Rei, lloant la seva bona gestió i treball.

Quan jo, com a veïna de Molins de Rei escolto aquestes afirmacions, no puc, com a mínim, pensar si veritablement estant parlant del meu poble.

Quan parlen de l’excel•lència de Molins de Rei, penso que es deuen referir a l’excel•lentíssima biblioteca, o la excel•lent situació de les instal•lacions esportives, suficients per la gran demanda esportiva que existeix a Molins de Rei. O potser parlen de l’excel•lència en la neteja dels carrers, només fa falta passar pel centre un diumenge al matí, o per qualsevol dels barris de Molins de Rei qualsevol dia de l’any, per exemple el barri de les conserves, que durant el període de caiguda de les fulles, no s’ha escombrat durant una setmana, es evident que no només s’acumulaven fulles. O potser ens parlen de l’excel•lent gestió de la guàrdia urbana. O potser de l’excel•lentíssim ritme d’obres que tenim a Molins de Rei, com a exemple les obres del barri del Canal (per si no ho saben han tornat a aixecar la plaça), o el ritme de les obres dels pisos dotacionals per la gent gran (quatre anys i encara no estan fets), o potser dels pisos de lloguer per joves ( en tres anys encara no han començat, o potser el tanatori (St. Feliu i Sant Vicenç van començar més tard i ja han entrat en servei, això sí, el de Molins serà el millor d’Europa) O, aquesta sí, segur que parlaven de l’excel•lent resposta que reben els vilatans quan s’adrecen a l’ajuntament, ràpida, molt ràpida, inclòs algunes abans de l’any.

Evidentment que hi ha coses que es fan be, només faltaria. Però dir que la situació de Molins de Rei és excel•lent, que la gestió que du a terme l’equip de govern es molt bona, és com a mínim dubtós, més que res si observo la situació d’altres municipis. I si, deixin que em compari amb altres municipis, encara que sigui per envejar les seves instal•lacions culturals, instal•lacions esportives municipals, etc. Hem de sortir de la política del farem farem en la que estem instal•lats durant fa anys.

Això si, el que es fa be ho fan ells el que es fa malament és per culpa de les altres administracions. La queixa constant a la manca de recursos, no dona solucions. S’ha de ser eficaç en la gestió, i imaginatiu a l’hora de prendre decisions. S’ha de tenir un projecte clar de ciutat i ser capaç de tirar-lo endavant.

Potser és hora de deixar de fer populisme barato, i donar-li la volta a aquest pressupost continuista, que cap any ens mostra novetats i plantejar solucions veritables als problemes quotidians dels vilatans i vilatanes de Molins de Rei.

El que si que s’ha de qualificar d’excel•lència és la capacitat de implicació que tenen les nostres entitats, que amb el seu treball, aconsegueixen que les instal•lacions es millorin. Com no hi ha projecte per part del govern municipal, son elles les que han de suplir aquesta manca de lideratge.

Be, hi ha una cosa que si que és excel•lent, la nostre Fira, que la fa cadascun de nosaltres, perquè està arrelada a la nostra consciència. Es una part de nosaltres, que ens identifica com a poble i que, aquesta sí, ens fa grans. Aprofiteu-la com feu cada any i fem-la, entre tots més i més excel•lent.

Bona Fira a tothom

LA SABIDURIA DE ESOPO

Os transcribo una de las fábulas de Esopo "La zorra, el oso y el león"

Habiendo encontrado un león y un oso al mismo tiempo a un cervatillo, se retaron en combate a ver cual de los dos se quedaba con la presa.
Una zorra que por allí pasaba, viéndolos extenuados por la lucha y con el cervatillo al medio, se apoderó de éste y corrió pasando tranquilamente entre ellos.

Y tanto el oso como el león, agotados y sin fuerzas para levantarse, murmuraron:

-- ¡ Desdichados nosotros ! ¡ Tanto esfuerzo y tanta lucha hicimos para que todo quedara para la zorra !

Por empeñarnos en no querer compartir, podemos perderlo todo.

Este fin de semana, podríamos decir, que la soberbia y chulería han perdido contra el trabajo y la tenacidad.

Este ejemplo lo podríamos trasladar a muchos aspectos de nuestra realidad más cotidiana. Prefiero no dar ejemplos.

Siempre es preferible compartir, trabajar en equipo, sin menospreciar al contrincante, manteniéndose firme en los objetivos. El resultado es proporcional al esfuerzo ejercido.

LA DESERCIÓN DE NUESTRA RESPONSABILIDAD

Ayer martes asistí a la reunión, como cada año, de inicio del curso escolar del IES Bernat el Ferrer. La sensación cuando asisto a las reuniones del colegio (iniciales, de AMPA,…), siempre ha sido la misma, y son 21 años dedicados a estos menesteres. De segundo de ESO, si no me equivoco, asistimos un total de doce familias, o lo que es lo mismo, sobre la mitad de la clase.

El continuo debate sobre la responsabilidad de toda la sociedad en la educación y formación de nuestros hijos, me lleva a pensar que, cada uno por su lado, todos nos echamos la tierra encima. Cuando hablamos de comunidad educativa, hablamos de todos los actores que participan en esta: los profesores, los alumnos, y también los padres, parte igual de importante.


El ritmo de vida actual nos hace menos tolerantes, más irascibles, más individualistas y más cómodos. Porque más cómodos. Pondré un ejemplo: las nuevas formas de inversión del tiempo libre, con prácticas de ocio más individualizadas y privatizadas, nuevas tecnologías del entretenimiento, nos ayuda en extremo a los padres a renunciar a disfrutar con ellos. Cuando llegamos de trabajar, que mejor que encontrar a nuestros hijos inmersos en el ordenador o en la Play. Preguntamos en voz baja si han hecho los deberes y después de una respuesta afirmativa, respiramos tranquilos para no romper la calma existente. Estamos cansados y sólo faltaría que se enfadasen. A esto hago referencia cuando hablo de “cómodos”.

La sociedad de hoy en día, nos decimos, obliga a los padres a tener unas jornadas de trabajo exhaustivas, donde la dedicación a aquello que es prioritario pasa a un segundo plano. La implicación de los padres en la formación, no sólo formación curricular sino formación en valores, es básica para conseguir una sociedad mejor, más abierta, más libre, más respetuosa con su entorno, más solidaria. Cuando dejemos de ver las escuelas como un simple lugar donde aparcar a nuestros hijos, y nos hagamos, como padres, corresponsables de la educación y formación de estos, lograremos una sociedad mejor, más justa, más equilibrada y menos irresponsable.


Llegar a este estado de conciencia, nos llevará a todos a la conclusión que los poderes públicos tienen la obligación de garantizar una educación de calidad, basada en el respeto, en definitiva una educación por y para el futuro. Pero no podemos exigir a los profesores o al propio Estado que haga de padres. Nosotros somos los padres y sin renunciar a nuestra obligación hemos de exigir que nuestros hijos tengan la formación necesaria para poder afrontar su futuro con éxito. Y no seamos cortos de miras y entendamos por éxito únicamente el económico. Que mayor éxito en la vida que disfrutar de ella con tus hijos.

No desertemos de nuestra responsabilidad como padres. Disfrutemos de ello

RAO DE LA REGIDORA

Bon dia a tots i a totes,

Avui és el meu primer espai de la raó de la regidora després de l’estiu. Comença un nou curs i com passa quan comenta un nou any, tot son bones intencions.

Un dels problemes greus d’avui en dia, és l’accés a la vivenda. Els que tenim fills que volen independitzar-se, veiem com les seves possibilitats són inexistents. La gran majoria d’aquestes, evidentment, passa pel lloguer. Les seves opcions són poques, entre elles, marxar de Molins de Rei a altres pobles com Pallejà, Papiol, o altres pobles del costat, on els preus són una mica més econòmics.

Un bon govern municipal, ha d’assumir el problema i treballar eficaçment per donar una sortida a aquests joves que tenen tot el dret a construir el seu propi projecte vital. El govern actual d’Iniciativa, ERC i CiU, no està tenint la capacitat de donar resposta a aquesta demanda.

L’any 2005, el ple municipal va aprovar la cessió d’uns terrenys al carrer Ramon Llull per fer pisos de lloguer per joves. Han passat dos anys i encara no ha començat l’obra. Igual que està passant amb els pisos dotacionals per la gent gran que, desprès 3 anys i mig, encara no s’ha aixecat la primera planta. Quan estiguin acabats, s’ompliran la boca amb l’èxit aconseguit, tot obviant que amb una mica de sort, hauran trigat quatre anys. Tot un èxit!!!!

Pel que fa a la borsa jove d’habitatge, res de res. Aquesta experiència, iniciada per l’Ajuntament de Viladecans ja fa molts anys, només funciona amb la implicació total dels governs locals, a nivell econòmic i a nivell de treball i dedicació. De moment, pel que fa a Molins de Rei, no està donant els resultats desitjats. Els responsables polítics diuen que no hi ha pisos de lloguer i que els pocs que hi ha no volen llogar-los a la gent jove.

Cal recordar als responsables polítics que mai com fins ara s’han obert línies d’ajut per aquest tipus de lloguer, bonificacions fiscals per als propietaris, assegurances per desperfectes o impagament, ara els ajuts econòmics pels joves. Potser el problema no és que no hi ha pisos de lloguer o que la gent no vol llogar a joves, el problema és el govern d’Iniciativa, ERC i CiU no s’ha implicat en el problema, no tenen capacitat de gestió, és lent, no te poder de convicció ni empenta per donar resposta als problemes.

Potser si seguim així, evidentment no tindrem cases per llogar, la majoria les hauran ocupat.

La situació actual de la nostra vila, necessita en aquests moments molt més que bones intencions. Necessita una bona gestió municipal dels seus recursos, dels seus problemes i necessita a més una gran capacitat i lideratge per cercar recursos. Ja està be d’amagar l’ala, de treure’s les puces de sobre. Quan el mercat te goteres, el problema és de tothom, excepte dels responsables polítics del govern de Molins de Rei. Si els pisos de la gent gran no estan fets encara, el problema és de qualsevol altre menys del govern municipal. Si hi ha problemes als parquings del barri del Canal, per l’obra d’urbanització, el problema és que plou massa.

En definitiva, qui te la obligació de fer que Molins de Rei millori, és el govern municipal d’Iniciativa, ERC i CiU, prou de llençar pilotes fora, no vulguin fer responsables de les seves incapacitats als altres. Són govern, doncs governin.

Bon dia a tothom i bona Festa Major

Musica, lectura i indrets per recordar

Us deixo un regal, Rufus Wainwright, que amb una mica de sort anirè a veure'l a l'octubre.

Us deixo també uns suggeriments de lectures: "Corazon helado" de Almudena Grandes; "Tombuctú" de Paul Auster.

Per últim aquest any he descobert un indret que mai havia visitat: Menorca i les seves cales (impresionant) si pots estar uns quants dies millor (nomès vaig fer una escapada a veure a la Geòrgia). I per últim dir que el Pirineu català no s'acaba, cada any descobreixes coses noves: Vall de Cardòs, Vall Fosca, Vall Ferrera, us ho recomano, als que voleu tranquilitat.

EL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA

Aqui estem els 6 regidors socialistes. El Xavi, el Joan, la Pepita, la Jessica, el Fernando i jo.