dimecres, 19 novembre de 2008

Prioritat els objectius

Fa molt de temps que no escric res, els que em coneixeu sabeu que estic cada dia més atrafegada, la família, el treball, l’Ajuntament i la universitat fan que el dia necessiti 48 hores per arribar a tot. Així que no em comprometo a mantenir molt actiu el blog, però avui m’agradaria fer una reflexió, i que cadascú l’agafi per on vulgui.

Crec que en masses ocasions se’ns acusa als polítics d’estar per sobre de tot, de no tocar de peus a terra, de pensar que tenim la raó absoluta de tot, que obviem l’opinió dels que tenim al costat i en general que som freds i altius en les relacions amb els ciutadans.

Crec que això està lluny de la realitat. Però “en todos lados cuecen habas”.

Crec que perquè un col•lectiu funcioni correctament tots els seus membres hem de ser responsables amb la nostre feina. Es prioritari establir uns objectius i unes directrius clares. I evidentment és primordial mantenir una bona relació laboral (que no vol dir anar a sopar junts, ni necessàriament tenir una bona relació afectiva). Aquesta relació no s’ha de fonamentar en la submissió o en la prepotència, ven al contrari, aquesta s’ha de fonamentar en els objectius. I per aconseguir aquests objectius més satisfactòriament s’ha de discutir, s’ha de mantenir un diàleg obert i constant, s’han de produir discrepàncies de com, quan i perquè dels objectius a assolir.

Estic convençuda que el resultat final serà molt més satisfactori perquè tothom haurà format part d’aquest objectiu. Evidentment sempre que sigui el resultat el que més importa i no el manteniment d’una posició, que finament dura el que dura, es efímera en el temps.


Molins de Rei, 19 de novembre de 2008

2 comentaris:

Administrador ha dit...

Prioritzem quelcom més que els objectius... prioritzem de vell antuvi EL PLA. Definim la nostra visió i misió i, fet això, definim els nostres objectius -estratègics, tàctics i operatius-, dissenyem accions per tal que siguin assolits i mesurem l'eficàcia, economía i eficiència de les accions empreses tot capbussant-nos en el remolí de la millora contínua: cicle PDCA-SDCA del genial W. Edwards Deming.

A reveure Esther i ja saps: keep moving forward.

Anònim ha dit...

Vaig aprendre molt