
Durant molts mesos molta gent en tots els municipis de Catalunya treballa per aconseguir fer gaudir a la gent, entre gresca i nervis esperant que arribi la nit de carnestoltes. El carnastoltes per les diferents comparses és com a l’estrena d’una obra de teatre, els últims dies són de nervis, de correcuites per aconseguir tenir-ho tot enllestit.
La il·lusió i les ganes de gresca són enormes. Però arriba el dia clau i el temps no acompanya. Una hora abans de la rua, cau un xàfec, però les ganes de passar una bona estona no els fa renunciar a la festa. Es mantenen al carrer, tot esperant que pari de ploure. I així és, poc abans de l’hora assenyalada, para de ploure. Però a Molins de Rei una veu anuncia que aquell dissabte no es farà la rua i que queda aplaçada pel cap de setmana següent.
Era del tot necessari intentar donar una sortida a tota aquesta gent que participa, que en el seu treball i esforç fan cada any que sigui possible aquesta festa. A altres municipis, van esperar una estona i encara que més tard van fer la rua. A altres van fer la rua el cap de setmana següent, com a Sant Feliu. A Molins de Rei, res de res.
La decepció d’aquells que han treballat de valent per mantenir aquesta festa és molt gran. No es mereixen rebre per part de l’Ajuntament la indiferència. Els hi diuen que val molts diners organitzar-la i no intenten trobar altres solucions. Les comparses volen que la gent vegi els seus treballs, volen lluïr les seves millors gales, volen passar una bona estona amb els amics, i principalment, volen seguir treballant per una tradició que ells, en primer lloc, són els que la mantenen.
En el programa l’alcalde Ivan Arcas feia una crida a participar i a sortir al carrer. Doncs la gent tenia ganes de participar i sortir al carrer, però com a responsable de l’Ajuntament, no ha sigut capaç de donar una sortida. Potser hauria de preguntar a altres responsables d’altres Ajuntaments com ho fan per donar sol·lucions als problemes.
Estic d’acord amb el programa presentat per l’Ivan Arcas i la regidora de cultura, Molins de Rei sempre va l'inrevés de la resta del món. O millor dit, l’Ivan Arcas sempre va a l'inrevés del món.