dimarts, 27 de febrer del 2007

L’IVAN ARCAS SEMPRE VA L'INREVÉS DEL MÓN.



Durant molts mesos molta gent en tots els municipis de Catalunya treballa per aconseguir fer gaudir a la gent, entre gresca i nervis esperant que arribi la nit de carnestoltes. El carnastoltes per les diferents comparses és com a l’estrena d’una obra de teatre, els últims dies són de nervis, de correcuites per aconseguir tenir-ho tot enllestit.

La il·lusió i les ganes de gresca són enormes. Però arriba el dia clau i el temps no acompanya. Una hora abans de la rua, cau un xàfec, però les ganes de passar una bona estona no els fa renunciar a la festa. Es mantenen al carrer, tot esperant que pari de ploure. I així és, poc abans de l’hora assenyalada, para de ploure. Però a Molins de Rei una veu anuncia que aquell dissabte no es farà la rua i que queda aplaçada pel cap de setmana següent.

Era del tot necessari intentar donar una sortida a tota aquesta gent que participa, que en el seu treball i esforç fan cada any que sigui possible aquesta festa. A altres municipis, van esperar una estona i encara que més tard van fer la rua. A altres van fer la rua el cap de setmana següent, com a Sant Feliu. A Molins de Rei, res de res.

La decepció d’aquells que han treballat de valent per mantenir aquesta festa és molt gran. No es mereixen rebre per part de l’Ajuntament la indiferència. Els hi diuen que val molts diners organitzar-la i no intenten trobar altres solucions. Les comparses volen que la gent vegi els seus treballs, volen lluïr les seves millors gales, volen passar una bona estona amb els amics, i principalment, volen seguir treballant per una tradició que ells, en primer lloc, són els que la mantenen.

En el programa l’alcalde Ivan Arcas feia una crida a participar i a sortir al carrer. Doncs la gent tenia ganes de participar i sortir al carrer, però com a responsable de l’Ajuntament, no ha sigut capaç de donar una sortida. Potser hauria de preguntar a altres responsables d’altres Ajuntaments com ho fan per donar sol·lucions als problemes.

Estic d’acord amb el programa presentat per l’Ivan Arcas i la regidora de cultura, Molins de Rei sempre va l'inrevés de la resta del món. O millor dit, l’Ivan Arcas sempre va a l'inrevés del món.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hace poco pillarón al tal Ivan en Barcelona con un coche oficial y sin pagar la zona azul, veamos las cuentas:

sueldo de guardia 30000€
formación agente policia 20000€
precio coche policia equipado 30000€

Ir de ecologista barato no tiene precio 80000€ de dinero publico.

Sueldo de notificador/chofer 14000€
formación chofer 0€
precio coche sin rotular ni equipar 14000€.

Ustedes mismos con su discurso barato de no tener coche oficial. Me parece que lo que les gusta es fardar de policia, como se llenan la boca que corrian de ella, parece que ahora la humillan.

Anònim ha dit...

Esther no sé si tenies disfressa, però reflexes en el teu escrit el sentiment de molta gent que ens vam quedar decebuts.
Vam trucar a la Guàrdia Urbana i ens van dir que no s'havia suspés, així que vam arribar a la plaça de la Vila, tot i que pluvia il·lusionats, amb els nens, avis, etc.I quina decepció, tenim uns responsables, millor dit, uns irresponsables que denoten que van sempre a la seva.
El Xavi Paz això no l'hauria permés, ja que tractant-se d'un esportista, sap el que hi ha darrera d'un aconteixement com aquest. Preparatius, il·lusions, temps, esforç.
I a més la pluja al final va parar i es podria haver fet la rua, malgrat hagués estat més curta.
Així que, Esther, no sé si has guardat la teva disfressa per l'any que ve, però com no canviïn les coses jo no em disfresso més.

Anònim ha dit...

Lo mejor de todo es que aun cuando llamabas y llamabas los urbanos te decian que si se hacia, y caian rios de agua, acercandonos a la plaza del ayuntamiento, el alcalde huia del lugar por la calle mayor sin dar explicaciones, y los urbanos seguian diciendo que si, eso le tenia que hacer caer la cara de verguenza, pero claro el escapaba del lugar para no dar la cara.

Jessica ha dit...

És una bona forma de fer que el poble estigui a gust, feliç, orgullós de ser de Molins i de voler participar a la vida molinenca... Molt bé!!!

Sense més comentaris.

Esther, la meva estrena al teu blog!!