I DESPRES D'UN MES...

Fa quasi be un mes que no escric res al blog. Direu que soc descuidada, però us ben aseguro que no es descuit. El volum de feina és considerable i el poc temps lliure el dedico a la familia i a intentar estudiar una mica.
Aquest mes ha estat molt intens, per començar he tornat a ser tieta. Un altre nebot, l'Óscar i ja van quatre, tots nens. Es evident en aquesta familia ens costa fer nenes.
A nivell polític, la campanya està anant molt be. La presentació del Xavi, va ser tot un èxit. Molta gent, molta il·lusió, un Xavi proper i ferm en les seves propostes.
Han finalitzat els tres primers "enRAOna amb el Xavi". Del primer no us puc dir res perque una grip no em va permetre anar. Però els altres dos, on s'han tractat temes de serveis socials, salut pública, educació, esports, entre d'altres, han estat molt interessants, moltes propostes per part dels assistents, que van omplir la sala de Ca n'Ametller els 2 dies.

Encara queda molt camí per recorrer, molta gent per veure, però així, d'entrada estic molt satisfeta del treball fet fins ara. Però encara queden molts dies i s'ha de seguir treballant, parlant amb la gent, s'ha de fer arribar el nostre projecte a tothom. Un projecte que vol situar a Molins de Rei i la seva gent al lloc on li correspon. Un projecte que te com a principal objectiu millorar la vida dels vilatants i vilatanes.

ENGANXAT AL XAVI

Fa dies que no escric res, la veritat és que soc més de contacte personal que d’escriure. M’haig d’acostumar encara a això del blog i la qüestió és que tampoc sobra el temps, el treball, l’Ajuntament, el partit i la família (i els dissabtes a la nit, sempre que puc el Barça i els amics). És una mica complicat tot plegat, però sempre m’agradat aquest ritme i de moment anem fent.

Després de moltes setmanes de treball intens, ara només falten 3 dies per la presentació oficial del Xavi Paz com a candidat del PSC a l’alcaldia de Molins de Rei. Aquest diumenge 25 a les 12 del migdia, el Xavi, podríem dir que es vestirà de llarg.

Serà un dia especial per a ell i també per tots els molinencs i molinenques que ens sentim socialistes i ens estimem la nostra vila. Tots aquells que durant anys hem treballat per aquest projecte, a primera línia o a segona. Serà un dia especial, per tots aquells que ens agrada viure a Molins de Rei, però que no ens conformem, que volem més, que volem una vila encara millor i que sabem que el projecte socialista ens ofereix això que volem: enganxar-nos encara més a Molins de Rei.

Els que em coneixeu sabeu que estic enganxada a tres coses: la meva família, Molins de Rei i el PSC. Sabeu que quan parlo de les propostes, de les possibilitats que te Molins de Rei (i que no s’aprofiten), parlo amb passió. M’agradaria convidar-vos a tots a que us apassioneu amb mi i que us acosteu al Foment el diumenge 25 a les 12 del migdia, us enganxeu al Xavi, veureu com us enganxeu encara més a Molins de Rei.

UN ANY I QUATRE MESOS I SENSE CAP SOL·LUCIÓ

Per la gent que no segueix els plens municipals, m’agradaria comentar que a part dels punts de informació i debat, al final d’aquest hi ha un torn perquè l’oposició faci preguntes i precs a l’equip de govern. En diverses ocasions, desprès de les preguntes o precs realitzats per nosaltres s’han adoptat mesures que han solucionat els problemes que es plantejaven. Però, malauradament la majoria de vegades no és així.
En el ple del mes de febrer, jo mateixa vaig fer un seguit de preguntes i precs sobre la problemàtica que pateixen els veïns del carrer Rafael de Casanova, 73, un problema que van plantejar a l’ajuntament de Molins de Rei per primera vegada el 15 de novembre de 2005. Fa un any i quatre mesos que aquests veïns estan suportant la brutícia, els insectes i els sorolls que provoca el comerç que està ubicat en els baixos. El departament de la Generalitat va fer una inspecció, ara fa un any, on es posaven de manifest tot un seguit de deficiències, que donaven la raó als veïns. És en aquest moment quan l’Ajuntament, ha de prendre les mesures adients per tal d’evitar totes aquestes molèsties. Però no és fins al 31 de juliol quan l’ajuntament no comunica al comerç que ha de prendre mesures per solventar la problemàtica.
Em podria allargar més, però la qüestió és que fins a data d’avui, res de res.
El mes greu es que en aquesta pregunta i prec, es sol•licitava a la regidora i responsable de l’àrea de medi ambient i territori, la Sra. Cateura, que es convoqués immediatament una reunió amb els veïns, i que s’adoptessin les mesures que preveu la llei en aquests casos.
La situació a hores d’ara, segons els propis veïns, segueix sent la mateixa. Si aquest escrit a de servir per alguna cosa, benvingut sigui. Però es vergonyós que uns veïns hagin d’esperar un any i quatre mesos i encara no se’ls hi hagi donat cap solució al seu problema i a més es demostri, amb fets, que els importa poc els seus problemes.

L’IVAN ARCAS SEMPRE VA L'INREVÉS DEL MÓN.

Durant molts mesos molta gent en tots els municipis de Catalunya treballa per aconseguir fer gaudir a la gent, entre gresca i nervis esperant que arribi la nit de carnestoltes. El carnastoltes per les diferents comparses és com a l’estrena d’una obra de teatre, els últims dies són de nervis, de correcuites per aconseguir tenir-ho tot enllestit.

La il·lusió i les ganes de gresca són enormes. Però arriba el dia clau i el temps no acompanya. Una hora abans de la rua, cau un xàfec, però les ganes de passar una bona estona no els fa renunciar a la festa. Es mantenen al carrer, tot esperant que pari de ploure. I així és, poc abans de l’hora assenyalada, para de ploure. Però a Molins de Rei una veu anuncia que aquell dissabte no es farà la rua i que queda aplaçada pel cap de setmana següent.

Era del tot necessari intentar donar una sortida a tota aquesta gent que participa, que en el seu treball i esforç fan cada any que sigui possible aquesta festa. A altres municipis, van esperar una estona i encara que més tard van fer la rua. A altres van fer la rua el cap de setmana següent, com a Sant Feliu. A Molins de Rei, res de res.

La decepció d’aquells que han treballat de valent per mantenir aquesta festa és molt gran. No es mereixen rebre per part de l’Ajuntament la indiferència. Els hi diuen que val molts diners organitzar-la i no intenten trobar altres solucions. Les comparses volen que la gent vegi els seus treballs, volen lluïr les seves millors gales, volen passar una bona estona amb els amics, i principalment, volen seguir treballant per una tradició que ells, en primer lloc, són els que la mantenen.

En el programa l’alcalde Ivan Arcas feia una crida a participar i a sortir al carrer. Doncs la gent tenia ganes de participar i sortir al carrer, però com a responsable de l’Ajuntament, no ha sigut capaç de donar una sortida. Potser hauria de preguntar a altres responsables d’altres Ajuntaments com ho fan per donar sol·lucions als problemes.

Estic d’acord amb el programa presentat per l’Ivan Arcas i la regidora de cultura, Molins de Rei sempre va l'inrevés de la resta del món. O millor dit, l’Ivan Arcas sempre va a l'inrevés del món.

LA FIRA DE LA CANDELERA LA FIRA DE TOTHOM.

És més que evident que la fira representa per tots els molinencs i molinenques el millor aparador de la nostra vila. Durant tres dies, Molins de Rei obre les portes de casa seva a tothom que es vulgui acostar a fer-nos una visita. Són dies on cadascun dels vilatans i vilatanes de Molins de Rei, ens sentim orgullosos de pertanya a aquesta vila.

La Fira de la Candelera, a part de les paredetes on podem trobar productes de tot tipus i procedència, ens mostra el valor indiscutible de la nostra gent, de les nostres entitats, que any rere any s’esforcen per aconseguir donar el millor. Des de la calçotada del CE Molins de Rei, la sardinada de UNISUB, els lorquinos i l'estand d’entitats on estan representades una bona mostra de les entitats de la nostra vila. En aquest espai d’entitats vam gaudir del treball d’ associacions de caire socio-sanitari com REMARE, Associació Espanyola contra el càncer, Associació de malalts amb dolor crònic; de caire esportiu com el CE Molins de Rei, El Club Gimnàs Molins de Rei, Club de Futbol Sala, L’AEM, el Club Natació Molins de Rei, el Club Futbol Molins de Rei; de caire educatiu on estaven representats els dos IES de Molins de rei; de caire cultural, com els nostres gegants i els nostres Matussers o el temut per molts nens Enxuscat, els diferents grups de teatre de Molins de Rei amb imatges de les diferents obres que han dut a terme, la Casa d’Andalucia, l’exposició de segells, la CAL; altres entitats com el Casal de la Dona, que feien una mostra dels treballs que es realitzen al seu local, el Comerç just i altres ONG’s; el BOT-MOL i diferents partits polítics (entre ells el PSC) que van aprofitar per fer les presentacions dels alcadables per les properes eleccions municipals del mes de maig, entre d’altres, és el millor aparador del volum i implicació de molts molinencs i molinenques en aquest projecte comú que és Molins de Rei.

Només, i sense afany de criticar, m’agradaria que un altre any s’intentés modificar l’entrada en aquest espai d’entitats i el tros més proper a l’escenari quedés tancat. Pels que vàrem estar als diferents estands, ens era molt difícil parlar amb la gent i l’espai d’accés en diferents moments quedava bloquejat per la gent que hi havia als concerts. Potser no estaria malament, que donada la importància que per la gent de Molins de Rei representen totes i cadascuna de les entitats, que s’instal•lés l’estand d’entitats on està ubicat la zona de vins i aquesta s’instal•lés a la part on estan les entitats. És una proposta, m’agradaria que com a mínim s’estudiés la possibilitat.

Xavi Paz, il·lusió, futur, honestedat, fiabilitat i molt i molt treball per Molins de Rei.

Bon dia,

Ahir va ser un dia molt important per tots els que ens sentim socialistes.

Fa quasi be nou anys que la Carme Figueras em va animar perquè formés part d’aquest projecte. Del projecte socialista. Amb moltes pors però amb moltíssima il•lusió li vaig dir que si. En aquests nou anys intensos, plens de emocions, d’alegries però també de decepcions, de treball intens al govern i també a l’oposició, he après moltíssimes coses, he fet molts bons amics, però sobretot he après que l’esforç personal, les ganes de treballar per un objectiu comú és la base d’aquest partit del que em sento orgullosa de formar part. Lluitar pel que creus que és millor per la gent que t’envolta, és una possibilitat que em va oferir la Carme Figueras i de la qual l’estaré sempre agraïda.


Avui estic més que satisfeta, estic orgullosa de formar part d’aquest col•lectiu. Estic orgullosa perquè aquest procés que podia haver estat difícil, ha sigut un procés madur, sensat, emotiu, engrescador i real. Madur perquè ja són molts anys de socialisme a Molins de Rei, aprenent dels més grans i aprofitant tot el que ens aporten els més joves. Sensat perquè el nostre objectiu comú és la millora del benestar dels molinencs i molinenques, de les persones que ens estimem. Emotiu perquè aquest procés ha fet aflorar tots els sentiments d’agraïment per moltes persones, algunes d’elles ja no hi son entre nosaltres. I real, perquè el potencial personal del nostre projecte és enorme. Però del que estic més orgullosa és d’haver comprovat que el projecte socialista és un projecte de totes i cadascuna de les persones que formen part d’aquest col•lectiu. Com sempre el més important ha estat l’objectiu que no és un altre que Molins de Rei i el projecte socialista. I això va quedar ben palès quan la proposta de candidat va ser ratificada per l’unanimitat dels presents en l’assemblea.

Podria manifestar la meva opinió com a companya del Xavi Paz, però crec que es molt millor que us faci cinc cèntims dels comentaris posteriors que anava fent la gent. És una molt bona elecció!!!; Te les idees molt clares!!!; Serà un molt bo alcalde!!!; És molt treballador!!!!; Se’l veu un noi molt sensible!!! El Xavi representa això, seriositat, treball, honestedat, però m’agradaria destacar una cosa per sobre de totes: el Xavi és conscient que el projecte arribarà a bon terme treballant de valent, com a col•lectiu, sent tots una pinya i això es va demostrar ahir a l’assemblea, que tots en tenim ganes de treballar, de formar part d’aquest col•lectiu i de fer més que mai una pinya que ens porti a aconseguir la alcaldia per situar a Molins de Rei, la nostra vila i la de tots en el lloc que li correspon.

Xavi, tu encapçales aquest projecte comú del que tots ens sentim part. Les paraules que han de centrar aquest projecte són il·lusió, futur, honestedat, fiabilitat i molt i molt treball.

LA GESTIÓ DELS PROBLEMES DE VIA PÚBLICA ÉS MOLT NEGATIVA

Aquesta foto és del dia 11 de gener de 2007 a les 8:10h


El Grup Municipal Socialista, en reiterades ocasions, hem realitzat diferents preguntes en el ple de l’Ajuntament a l’equip de govern d’Iniciativa, ERC i CiU sobre el pas sota vies i hem demanat que s’actués amb urgència per solventar els problemes d’inseguretat i de deixadesa.

Entre les mesures que els socialistes hem anat reclamant:

1. La implantació del servei de neteja tant als accessos com a l’interior del pas, establint neteges especials per evitar males olors i acumulació.
2. Control de l’activitat del bar de RENFE situat als accessos al pas sota vies (1 mes desprès d’aquesta pregunta aquest bar va ser tancat donat que no estava legalitzat).
3. La col•locació en tot el recorregut dels accessos al pas de llum suficient per evitar la sensació d’inseguretat que provoca la foscor.
4. Col•locació de càmares de vigilància tant als accessos com a l’interior del pas.
5. La implantació de un manteniment correcte tant de pintura com de electricitat.

D’aquestes mesures sol•licitades, algunes han estat resoltes satisfactòriament, com el problema del bar, que es va tancar un mes desprès de la pregunta realitzada. A Altres es va donar una solució parcial, com el problema de la llum dels accessos al pas, que entenem que segueix sent del tot insuficient. La resta de demandes, donat que no s’han pres decisions fermes, han portat a la degeneració d’aquest espai.

L’estat de deixadesa és total, la major part de punts de llum trencats, fils de la llum penjant, les parets totalment pintades de graffitis, l’espai, en teoria enjardinat de les escales, és una selva, plena de brutícia. I la sensació d’inseguretat és manté.

Les respostes per part del govern municipal han estat: que no es poden posar càmares perquè no hi ha denúncies per fets delictius; ¿no és un fet delictiu malmetre l’espai públic constantment? Que el manteniment és el correcte, ¿quin manteniment és el correcte, potser el que permet que hi hagi defecacions a l’entrada del pas durant dos setmanes i ningú les reculli?. Que la llum existent és suficient ¿Quina llum si cada dia falta un punt de llum més?

És evident que la gestió no és el punt fort del govern municipal, ni d’aquesta regidoria en concret encapçalada per un regidor d’Iniciativa.